My Blueberry Nights

Casualitats de la vida , ahir feia un petit escrit la imatge del qual representava amb una porta entreoberta i avui veig una pel·li que en fa referència :

a les portes ,
a les portes transparents
a la porta que està oberta però que  mai ningú vol travessar
a les claus dins d'un pot  esperant ser recollides per a tornar obrir aquella porta ,
a les portes que semblen tancades , però en realitat estant més que obertes , si les empenys , s'obren sense claus

Una pel·lícula sobre la complexitat de les relacions humanes . 

De veritats que fan mal , de paraules que no es diuen , de com un mateix lloc pot ser testimoni del principi d'una relació i del final tràgic de la mateixa. De persones , que es busquen , o que busquen perdre's , de persones que es mantenen , de persones que no s'obliden encara que ho intentin , de persones que van i venen , algunes que arriben tard ,  de persones que tasten digereixen i decideixen , d'altres que mai en tenen prou ( potser perquè simplement no saben el què volen) .  D'una noia que vol desaprendre a confiar en la gent i d'una altra que no sap com fer-ho .
De la vida com una partida de poker , tu pots jugar les teves cartes , fer servir la intuició però qui té l'última paraula és la sort. N'hi ha que en tenim , n'hi que no . Però suposo que la sort va i ve . . . per sort! (((espero)))

Bona música , bones converses , imatges especialment boniques i , amb veu baixa . . . (actors i actrius especialment guapos). M'ha agradat el què m'ha transmès.
No m'enrotllo més i us en penjo el trailer: