dissabte, 7 de maig del 2011

Desaprenent a pensar, amb bona música

"No ets els teus pensaments, Raquel" em va dir.
Jo, pensativa, ho vaig qüestionar. Intentava entendre-ho però em costava. Ho dubtava. Creia saber que som el què pensem, que som perquè pensem.

"Cogito ergo sum" deia el filòsof, i ara, venia aquest il·luminat i em deia que no, que els pensaments són superficials, exteriors, que el què jo sóc és quelcom més profund, capaç de mantenir-se al marge dels pensaments, contradictoris, inquietants, desequilibrants tantes vegades.

No ho entenia. Però crec que ara començo a veure-ho: els pensaments van i venen i tenen la capacitat de contaminar fins i tot la sensació més maca.

Desaprenent a pensar amb el cap. Aprenent a sentir sense anar més enllà. Intentant ser jo i connectar amb el món. Obrint la ment.

Les següents melodies m'hi ajuden.



 Espero que us agradin.

P.D. He de reconéixer, però, que entre la teoria i la pràctica hi va un gran pas, i que no sempre els pensaments són decencertats. Imagino que s'ha de trobar l'equilibri . . .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada