Estúpida somiadora

Innocent, estúpida somiadora
esperava la carta que mai arribaria.

Realista, aparentment racional,
sabia que la carta mai arribaria

Tot i que ella visqués en un núvol
no hi creia en contes de fades,
ni en contes de bruixes,
ni en contes d'ésser màgics que poden volar
Li agradava llegir-los, imaginar-los,
però sabia que no eren reals
No hi creia ni hi havia cregut mai
Vivia en un núvol, sí,
però en un núvol engabiat.










Massoca, aparentment il·lusionada
baixava les escales,
corrents,
quan veia el carter.
Obria la bústia
tremolant
sentint que potser hi trobaria la carta
sabent que no hi seria

Trista, aparentment escarmentada,
es deia que a l'endemà ja no hi tornaria
però . . .

innocent, estúpida somiadora com era,
ja us podeu imaginar el no-final de la història . . .