Un passeig terapèutic

Ahir, cap a les 18.30 , en sortir de la terapeuta :

Sense presses

sense por

tranquil·la

ni excessivament feliç

ni excessivament trista.

Simplement hi era

en el present

en el moment

en el camí.

Fent camí

cap a la resi

en el fons, cap enlloc en concret.

"tan debò no arribi mai"

i és que n'estava gaudint de la tornada.

Senzillament, un passeig

amb agradables sensacions

buscant l'escalfor del sol,

respirant l'aire d'aquesta Girona disfressada de flors

observant la muralla des de lluny.

Anar rodant,

lentament.

Mirant els petits detalls,

el quadre de la setmana de la galeria del c/Nou

la papallona de color verd que descansa sobre la flor blava de la plaça Catalunya

les arrels dels arbres, amagades sota terra, que apreten la vorera intentant rebentar-la 

Distreta mirant les cares que se'm creuen

n'hi ha tantes!

i sembla mentida però cap d'igual.

Totes diferents!
Mirades de complicitat

ulls fugitius
ulls fixats en un lloc concret, directes, amb presses
d'altres sense mirar enlloc, perduts.
Cares agradables,
estranyes,
familiars,
i d'en tan en quan algun somriure que se't creua.
Per res, perquè sí.
Màgia!!!
Agradable.
I aquella nena que em mira encuriosida des del seu carret

Li faig un llengot,

la vull fer riure

que vegi que no mossego.

Hi ha tanta gent amunt i avall

tants pensament

tants sentiments

tantes preocupacions.
Més detalls . . .

L'allargada ombra de l'home del bastó,

l'agradable somriure de la farmacèutica,

el bon tracte del noi del mercadona.

Curiositat

complicitat

espontaneïtat.

Màgia!!!

Ahir la sentia

i és que perquè la vida flueixi així , com va

a la seva manera
n'hi ha d'haver.

I és que perquè el món rodi així ,

com ho fa ,
sense que ens n'adonem

n'hi ha d'haver.
De màgia,

d'energies,

de connexions,

de casualitats,

de causalitats

de guions preestablerts . . .

Qui sap.

Màgia

ahir la sentia
flotava

llàstima que no sempre m'arribi

o si . . .

però en forma de màgia negra.

I és que res no és perfecte,

ni tan sols la màgia.