Avui sento que jo no sóc jo.
Ja fa temps que ho sento.
Avui en sóc una mica més conscient.
Que dins meu no només hi sóc jo , hi ha quelcom més profund , l'ésser, que sent i desitja intensament. L'ésser profund , que sento que vol fer , experimentar , connectar , sentir , tocar , volar , viure , conéixer però jo no li puc donar. Li dic que no desesperi , tard o d'hora sortirà del meu jo i en trobarà un altre més adequat a les seves necessitats. De moment , però , s'ha de conformar en veure, recordar-les o imaginar-les les coses meravelloses que hi ha en aquest món. Que n'hi ha , ho sé , però el meu jo no hi arriba. Sobreviu , simplement , intentant conviure de la millor manera amb l'ésser profund , que sap el què vol però viu atrapat al meu jo.
I quan en surti , veurà la llum , veurà el camí
veurà la flor i un altre jo que l'apropi a la seva plena realització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada